Jesús lligat a la columna i assotat per dos botxins
__Jesús lligat a la columna i assotat per dos botxins. José Romero Tena i fill 1944
Lloc de culte: Convent de la Puríssima Sang de les Mares Carmelites.
_La confraria de “Jesús lligat a la columna i assotat pels botxins” d'Ontinyent, de creació immemorial, conserva com a pas processional actual un conjunt escultòric fet per un dels autors més rellevants i prolífics, al mateix temps que desconegut, del panorama imatger valencià de la postguerra: José Romero Tena. Este monument processional va complir en 2019 el 75 aniversari de la seua construcció.
El pas de la “Flagelació” està realitzat, tal com s'indica en la fitxa de la Comissió d'Art Sacre, conjuntament per pare i fill.
Tal com apareix en la documentació de l'Arxiu Metropolità de València, el 27 de setembre de 1944, el rector i arxipreste en eixe moment de la parròquia de Santa Maria, Francisco Martínez Ortiz, envie la petició d'adquisició de la imatge de la “Flagelació” per a la processó del Divendres Sant a Ontinyent. Este tipus de peticions van ser prescrites per la Comissió d'Art Sacre, obligatòriament a fi de controlar la qualitat artística i el rigor litúrgic de totes les obres religioses que es destinaven a suplir les obres de culte desaparegudes en guerra. Esta petició va ser aprovada per l'esmentada comissió el 29 de març del mateix any de la sol·licitud.
L'escrit indica que l'obra serà sufragada per la “Germanor de Llauradors” i s'annexa el pressupost que la pròpia germanor hauria demanat a l'escultor José Romero Tena i un dibuix o esbós de l'escultura. En este pressupost, també firmat el 27 de març de 1944, l'artista indica que l'obra té un cost de 15.000 ptes i fa la següent descripció:
“PROJECTE I PRESSUPOST que els a baix firmats presenten a la Germanor de Llauradors i al Rdom. Sr. Don Vicente Martinez Ortiz Cura Arxipreste de la Ciutat d'Ontinyent la Germanor de la qual costeja les obres següents…
Un grup escultòric representant els assots a la columna amb les seues corresponents andes i joc de llums per a venerar i donar major realç a les solemnitats de la Setmana Santa d'esta Ciutat
Característiques
Este grup escultòric es compondrà de tres figures totes elles tallades en fusta així com també les seues andes i decorades amb els seus corresponents grups de metall per a la seua il·luminació
Tot este treball queda convingut en la quantitat de quinze mil pessetes sent els ports compta apart”
Desconeixem la raó per la qual es va triar este autor, però és cert que no va ser l'única de les opcions. A través de la correspondència que es manté entre l'Ajuntament d'Ontinyent i l'escultor Mariano Benlliure a compte de l'encàrrec de la realització de l'escultura de la Soledat, es va fer manifesta esta voluntat (Sanchis; Gómez, 2007). Concretament, en la carta que l'alcalde d'Ontinyent li envia al mestre escultor el 28 d'abril de 1943, est li trasllada la voluntat del gremi de llauradors per a conéixer el preu d'execució del pas de la “Flagelació” amb les següents paraules:
“….Així mateix i donat el gran entusiasme que ha despertat entre tots estos els seus bons paisans i admiradors la Imatge del Crist jacent i volent augmentar si pot ser el tresor artístic d'esta Ciutat amb la seua tan volguda i benvolguda firma, el gremi de llauradors que ha de construir la Imatge de Jesús *Azotado pels dos botxins en la Columna m'encarrega que en el seu nom pregue a Vd ens formule un pressupost d'esta Imatge, pregant-li tinga en compte la modèstia de la seua condició de llauradors en el càlcul que puga formular, perquè si pot ser i si poguera entrar també en el càlcul de les possibilitats d'este gremi, desitjaria en gran manera poder també aconseguir eixa satisfacció i honor de tindre la seua Imatge tallada per Vd, i amb això la processó de Setmana Santa d'Ontinyent podria ja titular-se amb propietat la del nostre benvolgut paisà Sr. Mariano Benlliure….”
A més d'estes informacions no es tenen més notícies sobre l'interés en altres autors. El que és cert és que finalment va ser a José Romero Tena i al fill, que en eixes dates ja treballava, amb als qui li fan l'encàrrec definitiu i així firmaven la documentació.
En este sentit, cal tindre en compte que en realitat l'obra ha de ser atribuïda o considerada com una obra de taller més que al d'una autoria personal concreta. Era normal que sota les marques o rètol del taller no aparega la verdadera autoria. Cal tindre en compte que en molts casos suposava una activitat relativament semi industrial, i com hem vist en les informacions precedents, José Romero Tena era el titular d'una empresa de fabricació d'imatges. Segons els arxius de la Comissió d'Art Sacre a José Romero Tena se li atribuïxen més de vint-i-cinc escultures.
L'obra està composta per tres figures que representen l'escena de la flagel·lació de Jesucrist. La narrativa queda marcada per un clar naturalisme, tant a nivell volumètric com pictòric. Fins i tot les ferides a l'esquena de Jesucrist, més enllà de quedar identificades per la policromia, estan representades volumètricament, evidenciant un marcat realisme i dramatisme de l'escena.
Les respectives intervencions que ha patit l'escultura impossibiliten fer una anàlisi concreta de la policromia original, ja que esta ha sigut completament repintada en gran part de les escultures. Pràcticament ara com ara es pot considerar que l'única zona de les figures on es pot contemplar el cromatisme original aplicat en principi l'any 1944 per José Romero Tena i fill, és en els tres rostres: el de Jesucrist i el dels dos esclaus. La basta plasticitat, l'espessor de la pinzellada i la inexistent modulació en l'anatomia i les vestidures d'estes repintades en els tres personatges mostren una clara i evident pèrdua de qualitat cromàtica respecte als rostres.
No obstant això, esta apreciació, l'escultura es preserva en un estat de conservació perfectament estable. La partix lignina estructural només manifesta unes fissures xicotetes producte de la dilatació de les juntes d'unió dels taulons que la constituïxen, però en cap cas suposa una greu patologia.
__
